La humitat en l’edificació és un problema complex que afecta tant la durabilitat de l’obra com la salubritat interior. Per solucionar-ho és clau detectar la causa real (filtracions laterals, condensació o remuntada capil·lar) i aplicar solucions tècniques adequades. A continuació, presentem els principals productes per tractar humitats.
Quins productes hi ha per tractar humitats?
Revestiments impermeabilitzants
Els revestiments impermeabilitzants són pintures o morters continus que formen una barrera contra l’aigua en superfícies verticals o horitzontals. El seu ús típic inclou cobertes planes, terrats, murs soterrats (soterranis), dipòsits d’aigua i garatges subterranis.
Poden ser de base cimentosa bicomponent, resines de poliuretà o epoxi, entre d’altres. Aquests recobriments entren en el “Principi P1/P2” de protecció superficial del formigó: prevenen la penetració d’aigua reduint-ne la permeabilitat i permeten el control d’humitat mitjançant sistemes hidròfugs i revestiments especials.
Avantatges: Segellen fissures menors, eviten filtracions de pluja o aigua freàtica, resisteixen la intempèrie i protegeixen el suport. Molts sistemes són elàstics per absorbir moviments tèrmics.
Aplicacions: Ideals en façanes sotmeses a pluja intensa (cobertes, terrasses, voladissos), murs sota rasant (soterranis, garatges subterranis) i paviments (piscines, fossats d’ascensor).
Usos:
- En la rehabilitació de soterranis se sol aplicar un morter impermeabilitzant cimentos reforçat amb malla de fibra i pintar amb pintura epòxica aïllant.
- Per a àtics o cobertes inclinades, són comunes les membranes de poliuretà o cementoses que segellen juntes i esquerdes.
- En entorns costaners salins, es prefereixen revestiments amb alta resistència química (p. ex. silans/siloxans) que repel·leixen l’aigua marina sense impedir la transpiració.
En la pràctica s’han d’aplicar sobre superfícies sanes, netes i lleugerament rugoses. En parets molt humides primer es pot injectar una barrera antihumitat (resines o altres).
Arrebossat transpirable contra capil·laritat
Per a humitats per remuntada capil·lar (ascensió d’aigua del terreny), s’empren morters d’arrebossat especials, també anomenats “hidròfugs” o “transpirables”.
A diferència dels revestiments impermeables, aquests morters faciliten l’evaporació de l’aigua cap a l’interior o l’exterior, impedint que s’acumuli dins del mur. Poden ser morters de calç o ciment amb additius hidròfugs, sense components segellants.
Característiques: Alta permeabilitat al vapor (factor µ baix). Contenen additius repel·lents a l’aigua (silicats o sals especials) i agregats porosos que eviten la cristal·lització de sals. Molts porten càrrega capil·lar negativa que inhibeix l’ascens de l’aigua.
Aplicacions: Aplicar en murs afectats per salnitre o humitat de fonaments després de realitzar una barrera antihumitat. Sol aplicar-se una capa gruixuda (2–4 cm) de morter transpirable, que es recomana cobrir amb pintura mineral o de calç (capa que també transpiri). Aquest morter conserva el suport permetent que la humitat residual migri cap a la cara oposada del mur.
Usos:
- En rehabilitació de soterranis o murs antics, després de segellar fissures i drenar el terreny, s’aplica aquest arrebossat a la paret interior, deixant que la humitat s’evapori cap a l’estança condicionada.
- En façanes històriques s’utilitza per substituir arrebossats antics danyats per capil·laritat, evitant l’encintat rígid que danya el mur.
Malla de fibra de vidre antiàlcali
La malla de fibra de vidre amb tractament antiàlcali és un material de reforç molt utilitzat en rehabilitació. Consisteix en una malla tèxtil (fibres de vidre) recoberta amb resines que la fan resistent als àlcalis del ciment. S’incorpora a la capa base de morters impermeabilitzants i arrebossats per absorbir esforços i evitar fissuració per moviments o dilatacions.
Propietats clau: Alta resistència a tracció (reforça el morter en ambdues direccions de la malla). Roman inert al foc, a la humitat i a l’alcalinitat. El tractament antiàlcali impedeix que es debiliti en contacte prolongat amb ciment o calç.
Aplicacions: S’utilitza àmpliament en arrebossats exteriors (preferiblement a la primera capa abans de l’acabat final), morters monocapa i solucions d’impermeabilització (cobertes planes o terrasses). També en sistemes ETICS/SATE (aïllament exterior): la malla s’empotra a l’adhesiu de fixació de l’aïllament per crear una capa contínua reforçada.
Avantatge tècnica: Reforçar la capa de morter evita l’aparició d’esquerdes per contracció o per moviments tèrmics.
Per normativa, les malles de reforç s’acostumen a integrar en productes certificats (morters EN 998-1 o adhesius ETICS). En l’aplicació pràctica, la malla es col·loca sobre el morter fresc i es cobreix amb més morter per aconseguir un reforç intern continu. Així, murs en rehabilitació adquireixen una “armadura” flexible que evita fissures superficials quan varien les tensions mecàniques.
Panell aïllant de poliestirè expandit (EPS)
Els panells de EPS (poliestirè expandit) són plaques aïllants tèrmiques (també impermeables a l’aigua) utilitzades en rehabilitació per controlar humitats per condensació i tèrmica. L’EPS és un material hidròfug amb estructura cel·lular tancada.
Avantatges: Excel·lent aïllament tèrmic (redueix ponts tèrmics i evita que parets fredes atraguin condensació). Resistent a la humitat acumulada. Molt lleuger i fàcil de tallar en obra.
Usos típics: Sistema SATE (aïllament exterior de façanes) i aïllament de murs soterrats (per exemple, trasdossat interior de soterrani, sempre protegits per morter o panells resistents). També es col·loca sota soleres i en cobertes invertides, protegint l’estructura i impedint la capil·laritat.
Usos:
- En rehabilitació de soterranis, es poden ancorar panells EPS entre el mur i un nou mur de maó, creant una cambra aïllada.
- En façanes exteriors, l’EPS es trasdossa sota morter monocapa (només si queda revestit i no exposat a l’exterior, ja que l’EPS degradat per UV s’ha de protegir amb arrebossat i pintura).
L’EPS té permeabilitat al vapor mitjana (factor µ de 20 a 100), per la qual cosa no impedeix la transpiració de la paret. Tanmateix, en aplicacions interiors amb condensació freqüent, és clau combinar-lo amb barreres de vapor o pintures transpirables.
Pintura tixotròpica de baix olor per a interiors humits
Per a l’acabat en parets interiorment humides (banys sense extracció, soterranis, cuines mal ventilades), s’utilitzen pintures tixotròpiques de baix olor. Aquestes pintures tenen alta viscositat, permeten aplicar capes gruixudes sense degotejar i omplen imperfeccions. Sent de baix olor, són aptes per a espais habitats després de l’aplicació.
Característiques: Bona adherència sobre suports lleugerament humits. Suficient gruix per tapar taques i irregularitats, però formulades per permetre certa transpirabilitat un cop seques.
Aplicacions: Es fan servir en murs amb humitat per condensació (p. ex. darrere de cuines, interiors de soterranis) i sostres en edificis amb poca ventilació. També com a primera capa sobre morters lleugerament humits, ja que la seva consistència tixotròpica evita que regalimi.
Usos: Després de sanejar un soterrani (rentat amb biocida, assecat parcial), s’aplica una mà de pintura al silicat o vinílica especial per a humitat; la seva baixa emissió d’olors i resistència al florit la fan adequada.
Aquest tipus de pintura no resol la humitat de base, però protegeix l’estètica i combat la proliferació biològica mentre es ventila l’espai.
En interior, és important utilitzar pintures transpirables (sense segellar completament la paret) i preferiblement amb certificats ambientals (baix contingut de COV).
Pintures per a zones de gran humitat (façanes i ambients extrems)
En exteriors agressius —façanes costaneres, piscines cobertes, climes molt càlids o freds— es requereixen pintures d’alta resistència a la humitat contínua i a condicions extremes. Aquestes pintures formen pel·lícules de més gruix i flexibilitat, capaces de suportar cicles gel-desgel, radiació UV intensa i atac de sals marines.
Tipus comuns: Pintures acríliques o acrílico-siloxàniques d’alt rendiment, o bé pintures elastomèriques/plàstiques de cautxú/acríliques amb additius impermeabilitzants. Són transpirables però repel·lents a l’aigua de pluja.
Propietats destacades: Impermeabilitat elevada, elasticitat per cobrir microfissures tèrmiques, bona resistència UV (evita l’enrogiment), additius antiflorit i tolerància a sals.
Aplicacions: Façanes exteriors en entorns humits o salins (propers al mar o piscines), paraments exposats a condensació freqüent (com estacions molt humides). També parets de naus industrials o hivernacles amb variacions tèrmiques dràstiques.
Exemples:
- En rehabilitació d’un edifici costaner es pot aplicar un sistema de revestiment compost: arrebossat impermeable a la pluja, però transpirable, i al damunt una pintura siloxànica repel·lent.
- En zones de boira salina, la pintura ha de resistir àlcalis i clorurs.
- En piscina coberta, es prefereixen pintures amb resistències químiques (pH del clor) reforçades.
A Pintures Palacios disposem dels millors productes per tractar humitats
Abordar les humitats exigeix un sistema integrat de productes segons la causa: barreres físiques, morters transpirables, reforços mecànics (malla), aïllament tèrmic i pintures adequades.
Cada producte compleix una funció específica: per exemple, en un soterrani rehabilitat es pot combinar drenatge exterior + morter impermeable + morter transpirable + EPS interior + pintura antiflorit.
Si necessites ajuda amb el producte adequat per a les humitats, contacta amb nosaltres i t’assessorem!
